Martí Olivella, després de publicar Abolir la guerra. Propostes d Auto defensa Noviolenta amb Dissuasió civil, ens sorprèn ara amb aquesta obra que aplega dos llibres en un. Un primer llibre ens convida a sentir i imaginar: Vint crits d alerta i una llavor esperançada . Amb versos que sorgeixen com del no-res, com dictats per una consciència col·lectiva que, alhora, porten una llavor esperançada en el provocador sentit que Paulo Freire dona a aquesta paraula: Cal tenir esperança, però tenir esperança del verb esperançar, perquè hi ha gent que té esperança del verb esperar. I l esperança del verb esperar no és esperança, és espera . Esperançar és aixecar-se, esperançar és perseguir alguna cosa, esperançar és construir, esperançar és no desistir . Un segon llibre ens convida a pensar i organitzar: Serem noviolents o no serem . Aquí en textos breus –que van en paral·lel als versos– ofereix un marc conceptual per entendre les alertes i les llavors anunciades. Tot plegat, una quarantena d escrits per alertar les nostres consciències del perill de l entreteniment, de la dispersió i de la sobreinformació paralitzants. I amb això, algunes llavors aparentment improbables que, si ens en sortim, algú pugui sembrar i cultivar per fer un país i un món més habitables, i més pacífics per a tothom.