No sé si m acosto on m allunyo del teu mar. Mida exacta d aquell record, petit i fràgil, que hem guardat en el folre obscur d un abric negre i que es manté intacte. Fuig aquell foc de joventut, aquella febre que era tot mans sota la brusa, aquella finestra oberta per la que entraria l olor de ginesta, per sempre. Fuig la paraula que va ser verb, se l emporta el teu vent, Mireia. Un recull de poemes on es diferencien tres parts: Una primera on la lluna és fosca i fa fred. Altra on la lluna és plena i la seva llum de seda ens ajuda a recordar. I una darrera part on la foscor projecta sobre la Lluna. Amor que ets ombra. Superlluna que també vessa llàgrimes.