Vam descobrir el batec, el del món i el propi i calia proclamar-ho. Ens va semblar tan bona notícia, que hauria estat injust no fer-la saber i vam dir, des de tots els angles i amb la major contundència possible, que el món palpitava, es movia. Estàvem tan tips d immobilisme, que encara que fos a sotragades vam triar apuntar-nos a l'incipient canvi. Somiàvem llibertat i drets i, assumíem els deures derivats. Mirant-nos al mirall havíem vist l objectiu com el fons difuminat del voltant de la nostra imatge. Ens vam acostar al desig, el vam examinar de tots els vèrtexs trobats i; fins i tot en vam fer un tast. De cop, un mal vent i molts mals caps, ens van robar el somni. No ho hem callat i seguim explorant dreceres dins el cercle.